El Castell de l'Alberch, a Corçà, ha estat al llarg d'una colla de segles la casa pairal dels Caramany, una influent família amb possessions a l'Empordà i a Girona.
Al s. XIII, Ponç de Caramany fundà la branca catalana dels Caramany que va perdurar amb aquest nom fins al s. XIX, tot i que al s. XVI Ivar de Caramany va morir sense successió i que alguna vegada l'herència va passar a mans d'una dona (després de la mort d'Ivar de Caramany, diversos plets van fer passar la propietat a un cosí: Joan de Vilanova i Caramany, el qual va canviar l'ordre dels seus cognoms).
A principis del s. XIX Blanca de Pujadas i Caramany, filla de Lluïsa de Caramany es va casar amb Cecilio Granada, besavi dels amos actuals del castell.

El casal dels Caramany és un gran edifici d'estructura cúbica i teulat a quatre vessants. Va ser reconstruït al s. XVII per convertir-se en un casal fortificat, amb garites i espitlleres. Al s. XIX es van retocar les torres de defensa i les estances van ser bellament decorades amb pintures, moltes de tema mitològic.

Des que la propietat és a mans dels Granada el castell ha estat permenenment habitat, reformat i embellit. S'ha convertit en un espai comfortable sense perdre gens de la seva identitat.

S'han de destacar els jardins que envolten la casa, la capella adossada (dedicada a Sant Judes) d'estil gòtic tardà, els més de mil documents que recullen la història de la família i de l'Empordà i l'arbre dels Caramany on es reflecteixen les unions de les famílies nobles de Catalunya: els Biure, els Galceran, els Sala, els Armengol o els Margarit. D'aquí van sortir personalitats destacades: cavallers, capitans, monjos, abadesses i fins i tot cardenals.

Al 1345, Ponç de Caramany va ser convocat per Pere el cerimoniós per assitir a les Corts Catalanes, al 1702, un altre rei, Felip V, va tornar cridar un Caramany i Benet Sala i de Caramany era bisbe de Barcelona durant la Guerra dels Segadors.