Durant els s. XVIII i XIX, la població va sortir dels murs i es va formar un barri modern al voltant de la carretera.
La situació de Bàscara, al costat de la carretera de França i del riu Fluvià i a la frontera de tres comtats: Besalú, Empúries i Girona, fa suposar que ja era important abans de l'època en apareix en documents.
La primera notícia la tenim de l'any 817 gràcies a un judici celebrat a Borrassà i que establia els límits de Baschara. Al 1187 s'institueix el mercat setmanal del dimecres, amb l'ordre que prohibia qualsevol altre mercat des de Besalú a Torroella de Montgrí i des de Girona a Perelada.
L'església de Sant Iscle de Bàscara es troba a pocs metres de la muralla nord, al penyassegat sobre el Fluvià. És un temple d'una sola nau, que conserva força restes de la construcció de finals del romànic, encara que conté molts afegitons posteriors.
La porta romànica es conserva en un mur lateral que dóna al cementiri vell.
L'absis actual és poligonal, de cinc cares, i la volta de la nau és del s. XVIII o XIX.
El que resta del castell episcopal es troba a 200 m. a ponent de l'església i també prop del cingle. L'edifici consta de dos cossos rectangulars que formen angle. La construcció té petites espitlleres i obertures, modificades modernament. A l'angle d'unió dels dos cossos s'hi troba la Torre de la Presó de planta circular. Sembla que les restes més antigues del castell es poden datar als s. XIV i XV.
Les muralles de Bàscara formaven un recinte que encerclava
tota la part superior del turó. Encara en queden restes que daten
de diferents èpoques ja que pel seu emplaçament, la vila
sovint va haver de defensar-se. El 1675 la població va ser presa
pels francesos i una mica més tard, el 1683, la van convertir amb
el campament-base per al setge de Girona. Durant els setges de 1808 i
1809 altre vegada les tropes franceses ocuparen Bàscara. El 1814,
el general Suchet -de qui tornarem a sentir parlar quan anem a Montjuïc-
féu volar les fortificacions de la vila.
Sembla que les restes més antigues podrien ser del s. XIII, però
hi ha torres que daten dels S. XVIII i XIX.