Bellcaire d'Empordà
Bellcaire, el castell i l'esglèsia
Bandera de Catalunya: teatre històric medieval
Bellcaire és un municipi del Baix Empordà situat entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià, s'aixeca sobre un turonet de 35 m. d'alt, al peu del massís del Montgrí. Antigament era anomenat Bedenga. A la darreria del s XIII el comte Ponç Hug d'Empúries hi construí una força, el castell-palau de Bellcaire, que fou enderrocada parcialment durant les guerres dels ss XV i XVI.
L'església parroquial de Sant Joan forma part del castell. La primitiva església de Sant Joan, preromànica, situada en un extrem del poble, era decorada amb pintures del s XII, atribuïdes al Mestre d'Osormort i conservades en gran part al Museu Diocesà de Girona.
El conjunt de Bellcaire és declarat monument nacional.
Per divendres sant es representa el muntatge teatral de tema històric
titulat Bandera de Catalunya, d'Esteve Albert.
La història
El primer esment del lloc apareix el 881, en un judici que tractava d'escatir
si uns alous que hi havia pertanyien a la jurisdicció d'Ullà,
del bisbe de Girona, o a la de Bellcaire, dels comtes d'Empúries.
Respecte de la identificació de Bedenga amb Bellcaire, és
ben documentada, ja en època medieval; el topònim actual
és mencionat des de la primeria del segle XIV, però fins
a la fi del segle XVII encara es continua emprant el topònim antic.
Bellcaire pertanyia al comtat d'Empúries i fou residència
habitual dels comtes des de la fi del segle XIII, quan el comte Ponç
V hi féu bastir el castell, fins a la primeria del XIV. Posteriorment
formà part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revertí
a la corona amb el comtat d'Empúries. Aquesta baronia pertangué
des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d'aquest
llinatge, la dels barons de Sant Mori. Passà als Cardona, i el
1587 la baronia fou incorporada a la corona. El 1698 Bellcaire formava
part de la batllia reial de Verges.