Castell de Benedormiens

El 26 de desembre de 1041 es reunien a Sta. Cristina d'Aro els comtes Ramon Borrell i Ermessenda, el bisbe de Girona, germà de la comtessa, i el senyors de Pals amb l'abat Landric i els monjos de Sant Feliu de Guíxols per encarregar la construcció del castell de Benedormiens davant les contínues agressions dels pirates.

El castell no va complir amb gaire efectivitat la seva missió de protecció de la zona. A finals del s. XV, va ser saquejat pels remences i al s. XIX un incendi seguit d'una explosió, va acabar per esfondrar-lo.

L'actual edifici conserva escasses restes de l'època medieval. Fa uns anys va estar a punt de ser enderrocat. Al 1970 es va començar una primera recuperació a càrrec de l'arqueòleg Miquel Oliva que malauradament no va arribar a bon port i va ser seguida d'una reforma que no va respectar massa els seus orígens. Entre el 1979 i el 1987 s'ha intentat retornar-li, dins del possible, el seu aspecte de fortalesa.

Les restes del castell es troben a la part alta del poble, al costat de l'església. Els murs propers al temple són els d'aspecte més antic però també els més afectats per la destrucció i cal destacar-hi diverses espitlleres de tipus medieval.
El gran edifici de planta rectangular situat a migdia del conjunt del castell és l'única part habitable (durant un temps va servir d'escola pública.
A la banda de ponent hi ha una torre que havia quedat molt malmesa i que s'ha reconstruït amb uns merlets que no segueixen en res la construcció original.

Des de fa un temps algunes sales del castell han estat habilitades per a exposicions.