Besalú |
||||
|
||||
Besalú,
des del s XIII, fou cap de vegueria. Fins al s XIV fou un nucli urbà
potent: es conserven diversos carrers porticats, cases de construcció
romànica i gòtica, els banys de la sinagoga o mikwà,
l'antic pont fortificat sobre el Fluvià i, sobretot, l'església
romànica del monestir de Besalú, amb tres naus i un gran finestral
gòtic a la façana, i la de Santa Maria de Besalú, enrunada. Durant l'època comtal hi fou encunyada moneda; durant la Guerra dels Segadors s'hi encunyà peces de cinc rals i de cinc sous d'argent i sisens de coure. Dins el terme hi ha les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc, de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de la Recolta. El 1962 fou creada una col·lecció arqueològica municipal i el 1966 la vila fou declarada conjunt historicoartístic |
||||