El petit poble de Brunyola s'aixeca a 247 m d'altitud enlairat en un turó, al voltant de l'antic castell de Brunyola. Dins el conjunt fortificat, s'alça la parròquia de Sant Fruitós de Brunyola,
L'església, refeta al segle XVI, era la capella de l'antic castell, les restes del qual donen un notable interès històric al municipi.
En una cova prop del poble foren trobades restes prehistòriques (destrals neolítiques, sílex tallat i ceràmica). Dins el terme hi ha el poble de Sant Martí Sapresa i la masia i l'ermita de Serrallonga.

El castell de Brunyola era un gran edifici rectangular amb torres cilíndriques als extrems. De les quatre torres cantoneres, rodones i atalussades, en resten tres, una d'elles convertida en campanar i en el lloc de la desapareguda hi trobem el cementiri.
Resta sencera la façana de tramuntana del castell, entre dues torres, una de les quals és aprofitada com a campanar de l'església. La façana compte amb un portal adovellat, antics finestrals gòtics i restes de matacans. Les dependències del costat oest han estat restaurades i acullen l'ajuntament mentre que les sales de la banda est es dedicaran a activitats culturals del poble.
La primera notícia del castell la trobem al 1106, com a possessió de Ramon Berenguer III, que cedí al vescomte Guerau Ponç de Cabrera. El seu terme comprenia a més de Brunyola, abans anomenada Mont-rodon, Sant Martí Sapresa, Sant Dalmai, Salitja i Estanyol. Al 1279 fou venut pels Cabrera i passà a Berenguer de Gornau que el comprà per 22.000 sous, finalment, el 1293, passà a la Pia Almoina de Girona. El 1834 el castell fou venut a un particular.

El castell de Brunyola tenia jurisdicció pròpia i així quan, al 1397, el governador de Girona volgué que els homes del castell s'acollissin dins les muralles gironines i contribuïssin a les despeses de reconstrucció, se'n van poder deslliurar. El 1391 alguns homes participaren en l'assalt al call jueu de la ciutat de Girona i defugiren el càstig mitjançant el pagament de 150 florins d'or.
Durant els anys 1425-28, els terratrèmols afectaren greument la zona. Durant la guerra contra Joan II, el castell fou ocupat per les forces del Conte de Pallars i passà temporalment a mans de Joan Sarriera i el 1485, els remences també se n'apoderaren.
El 1776, en temps del Bisbe Lorenzana, el domini passà de la Pia Almoina a l'hospici de Girona. Durant la guerra del Francès, fou altra vegada, escenari de lluites. Va ser pres per les tropes franceses quan Joaquín Blake volgué introduir a la Girona assetjada un carregament de subsistències. O'Donnell, per distreure l'atenció dels francesos, atacà les tropes del sector que s'hagueren de refugiar a Brunyola.
El 1834 fou venut a Il·luminat Font i després es convertí en casa de pagès.
Encara tingué un important valor estratègic en les lluites carlines del segle XIX