Call de Girona
En les ciutats i viles medievals catalanes, el call és
la zona habitada pels jueus.
Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona,
Palma de Mallorca, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona,
Vilafranca del Penedès, Lleida (on era anomenat la Cuirassa), València,
Morvedre, Elx, Xàtiva, Alacant, Alzira, Borriana, Castelló,
Morella i Gandia (a les viles i ciutats dels regnes de València
i d'Aragó eren anomenats juderies o jueries).
A diferència dels ghetti europeus, el call no era un espai tancat,
bé que tingués portes que es tancaven en certes ocasions
(com el Divendres Sant) per tal d'evitar els atacs dels habitants cristians,
o quan semblava necessari per a una millor recaptació dels imposts.
El fet que el call fos obert féu possible la relació constant
entre jueus i cristians; tot i això, era prohibit a les cristianes
d'entrar al call i a les jueves d'entrar en cases cristianes).
Pocs anys després de l'avalot del Call del 1391, que va fer desaparèixer
el call de Barcelona, s'obligà els jueus a habitar en un espai
que havia d'ésser marcat per les autoritats. La major part dels
jueus habitaven a les cases del call, les quals, a vegades, eren llogades
a cristians; alguns jueus, habitaven fora del call (en especial metges),
on tenien algunes cases o obradors. Dins el call hi havia els diferents
locals públics, el principal dels quals era la sinagoga (anomenada
sovint escola).
Altres locals públics eren:
- el maell (escorxador), a vegades, compartit amb els musulmans
- el forn (utilitzat la setmana de Pasqua per a coure-hi el pa àzim)
- la peixateria
- la taverna (on era venut el vi juïc)
- els banys (tot i que sovint als banys de la ciutat hi havia dies assignats als jueus)
Els jueus a Girona
Entre els segles XII i XIV, Girona tenia comunitat jueva que va jugar
un paper prou important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot en
l'aspecte econòmic.
La presència dels jueus a Girona ja s'havia detectat als primers
temps de l'època carolíngia i fou obra combinada de les
autoritats civils i eclesiàstiques. Cap als anys 888 o 889 foren
instal·lades a Girona unes 25 famílies procedents del vilar
de Juïgues, prop de Vilamarí, aprofitant uns habitatges que
havien deixat vacants uns clergues. Aquesta acció fou una iniciativa
del comte Delà, secundada pel bisbe, a fi d'animar les activitats
econòmiques de la ciutat.
La comunitat jueva gironina pogué normalitzar la seva vida, dotant-se
d'institucions pròpies. S'han detectat tres sinagogues que ocuparen
diversos emplaçaments fins al moment de l'expulsió dels
jueus.
Les relacions dels gironins amb els jueus foren, en general, amistoses,
tret d'alguns aldarulls motivats més per situacions de crisi que
no pas d'antipatia o recel. Alguns membres de la comunitat jueva assoliren
fama pels seus coneixements científics i pels seus escrits, per
exemple, Azriel de Girona, membre destacat de la Càbala, autor
de comentaris al Talmud i Mosé ben Nahman o Bonastruc de Porta,
protagonista de la cèlebre disputa que sostingué amb el
frare dominicà Pau Cristià, en presència del rei
Jaume, entre el 1263 i el 1265.
El pitjor cop que hagué de suportar la comunitat jueva de Girona
fou el 1391, any en què molts dels seus membres foren ferits o
maltractats, fins al punt que s'hagueren de refugiar a la Torre Gironella
per tal de salvar la vida. Amb motiu de la pesta del 1348 ja foren acusats
d'ésser els culpables de la malura. Malgrat tot, la colònia
jueva de Girona es mantingué activa i nombrosa.
Des de la meitat del segle XIV en endavant, podem afirmar que les relacions
amb l'Església de Girona eren de tanta normalitat que fins i tot
eren jueus els qui confeccionaven els llibres litúrgics de la seu:
relligadors de llibres com Samsó, Bonjús Astruc, els Vidal
de Clarmont, pare i fill, etc.; també col·laboraren amb
clergues del capítol en treballs de notació i d'il·luminació
de determinats manuscrits i proveïren la fusta per a les obres de
la nova catedral.
A Palau-sacosta i a Montjuïc (d'això en ve el nom) hi havia
els cementiris jueus, com ho testifiquen les nombroses làpides
i sepultures que s'hi han descobert i que avui són custodiades
al Museu Provincial.