La Força de Campdorà |
||||
|
||||
Girona, per la
seva estratègica posició i envoltada de castells, sovint ha
actuat com a primera plaça forta de l'Estat. Al nord-est de la ciutat, a la part més enlairada de la vall que uneix les serres de Sant Miquel i Tramont, a la dreta del Ter s'hi troba el petit veïnat de Campdorà on Josep Muntada i Macau i el seu fill Joan Baptista Muntada van aconseguir tornar al passat tot vivint en el món actual. Josep Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta premiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacional Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, ex-jutge republicà, exiliat i lletrat influent, va comprar el castell pocs anys després de tornar de l'exili. La seva militància catalanista l'obligà a exiliar-se i voltar pel sud de França, fent tots els oficis. La restauració de la Força de Campdurà va ser per a ell un repte, un petita revenja contra la intolerància i la dictadura militar: el naixement d'una mena de segona Renaixença catalana. Quan el castell va passar a mans de Josep Muntada, els sostres estaven ensorrats i la ruïna era total, però amb l'ajuda de la seva dona va anar recuperant l'edifici tot respectant els seus orígens, alhora que completaven la decoració amb una gran quantitat d'obres d'art i mobles restaurats. La nova Força de Campdorà va viure els seus millors moments a la dècada dels setanta, més tard, els problemes familiars i laborals van convertir el castell en un casal tancat durant la major part de l'any. Genealogia dels senyors de Campdorà 922/1180.- S'ha anat esmentant amb diferents noms: Campo Taurano, Campdoran, Campo Turani, Campodaurano, Campodorano. Durant tot aquest temps va ser un castell termenal en el qual exercien drets senyorials el bisbe de Girona i els senyors dels castells d'Hostoles i Puig-alder. 1148.- La família Sitjar de Girona tenia el terme en subfeu. 1266.- Va ser adquirit per Ramon Renal, també de Girona. Berenguer Renal, jurista, heretà el castell i el passà a la seva filla Caterina. El vidu de Caterina passà els drets al seu fill Bernat Andreu i aquest a la seva la seva filla Maria Sitjar. 1493.- Joan de Capmany compra la propietat a Maria Sitjar i Ferran el Catòlic atorga el diploma acreditatiu que converteix l'antiga casa forta en castell principal. 1621.- Acaba el domini dels Capmany i la propietat passa a mans de Miquel Colomer. Després de 2 generacions, la manca de descendència determina el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel. 1742.- Pere de Miquel, fill de Francesc, mor sense fills i la propietat passa a la seva esposa Ermerenciana qui es va casar en segones núpcies. 1757.- Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, Ermerenciana deixa el castell a l'Hospital de Santa Caterina. Llegenda S'explica que va ser aquí, davant la porta principal, on Carlemany va aixecar el campament abans de conquerir Girona. Altres fets i restes històriques |
||||