Castellnou

El poble de Castellnou dels Aspres es troba a 320 m d'altitud.
Es tracta d'una població, edificada al peu d'un roc, dominat per l'antic castell de Castellnou.
El recinte fortificat es troba gairebé intacte. Les muralles emmerletades i puntejades per una sèrie de torres rodones, que foren construïdes envoltant el castell i el nucli del segle XIII, tenien dues portes d'entrada al N i al S del recinte. Al seu interior la majoria de les cases han conservat l'arquitectura tradicional (escales exteriors, forn del pa, etc.) i la seva utilització com a segona residència, taller o comerç artístic han afavorit el seu tipisme. La bellesa de la població l'ha fet centre d'atracció d'artistes i pintors.

El castell de Castellnou és esmentat per primera vegada el 993, en ocasió d'un procés que hi tingué lloc sota la presidència d'Ermen-garda, vídua del comte Oliba Cabreta. Conserva bona part del seu recinte primitiu (s. XI-XII) sense torres de flanqueig i segueix el contorn de la roca escarpada sobre la qual es va construir. Originàriament no tenia cap obertura, ni finestres ni espitlleres, les finestres geminades de la façana meridional foren incorporades quan el seu propietari, M. de Satgé, restaurà la fortalesa dins el gust de l'època. L'interior és distribuït en una gran sala rectangular (s. XIV) que ocupa l'antiga capella de Sant Pere i una altra gran sala quadrada (s. XIII-XIV) on s'obrien la porta d'entrada i una finestra.
L'any 1286 el castell fou assetjat per Jaume II de Mallorca i després ocupat i desmantellat.
El recinte fortificat que protegia la vila es manté en força bon estat. Un carrer recorre la població de nord a sud i a cada extrem hi ha un portal. El portal nord queda protegit per dues torres semicirculars. El tram de muralla de l'oest conserva tres torres semicirculars de flanqueig. La part oriental, en canvi, ha quedat mig amagada pels habitatges.

El poble de Castellnou deu el seu origen al "castell nou" construït vers 988-90, quan l'antic comtat de Cerdanya fou dividit entre els dos fills del comte Oliba Cabreta, Guifré i Bernat Tallaferro.
Aquest castell, edificat dins l'antic terme de Cameles, esdevingué capital militar del vescomtat de Vallespir, el primer titular del qual fou Guillem (I) de Castellnou (1003-23), nét d'Ansemund, senyor de Cameles el 941. A més de la sobirania sobre el vescomtat de Vallespir i de nombrosos feus al Rosselló i al Conflent, els vescomtes de Castellnou posseïen la senyoria directa dels llocs i els castells de Castellnou, Cameles, Corbera, Queixàs, Fontcoberta, Bellpuig, Prunet, Santa Coloma de les Illes, Pontellà, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Teulís, Croanques, Casafabre, Montferrer i, a partir del segle XIII, Ceret.
Després de la supressió del vescomtat, pel rei Sanç I de Mallorca (1321), restà només la "baronia" de Castellnou, que posseí una branca lateral, sortida de Dalmau (I) de Castellnou. El 1372 Berenguer de Castellnou vengué la baronia a Andreu de Fenollet, primer vescomte d'Illa, que també era descendent d'Ansemund de Cameles, després passà als Perellós i al segle XVI fou adquirida pels Llupià, que la conservaren fins a la Revolució Francesa.

La capella de Sant Pere fou seu del priorat de Castellnou, de canonges augustinians de l'orde de Sant Ruf, documentat des del 1091, època en què la reforma gregoriana tenia la màxima acció al Rosselló; aquest priorat es mantingué fins a la seva secularització el 1592. Les habitacions del prior i els canonges es trobaven fora el recinte del castell, però la capella correspon a l'actual sala gran del castell.

La primera notícia de l'església parroquial de Santa Maria del Mercadal és del 1249, però no és fins el 1384 quan apareix el nom de Mercadal (lloc on es feia el mercat). Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb volta de canó. El campanar, posterior, es bastí sobre la nau, en forma de torre.

Altres indrets del terme

Al NE del castell, la torre de Castellnou, aixecada al segle XIII, servia per a il·luminar el castell en direcció als castells de les Corberes i neutralitzar una situació que podia ser perillosa en cas de setge.
Al roc de Mallorca, hi ha els vestigis d'una fortificació avui arrasada. El nom mateix de la muntanya evoca la intervenció del rei Jaume II de Mallorca quan s'enfrontà amb el vescomte Jaspert (V) de Castellnou, que havia pres partit pel rei catalano-aragonès (1285-95) quan les tropes de Felip III de França envaïren el Rosselló. També des d'aquesta posició l'artilleria del governador de Rosselló reduí (1559) el baró de Castellnou, aleshores Perot de Llupià, que s'havia revoltat contra la seva autoritat.
Dins el terme hi ha vestigis arqueològics: el dolmen del Roc del Llamp, en bon estat de conservació i envoltat per un peristil de pedra de planta quadrada. Hi ha un altre dolmen arruïnat, al lloc dit el pla de l'Arca, i gravats lineals a la Creu d'en Cubrí.