Museu d'arqueologia
de Catalunya

Empúries (jcanet)

Empúries (cbrava)

Empúries fou una antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l'Escala (Alt Empordà). Comprèn quatre unitats:

• una factoria grega establerta a l'antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d'Empúries
• una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ('ciutat nova')
• un poblat indígena dels indigets
• una ciutat romana que sorgí després de l'ocupació romana, durant els s. II i I aC, al costat de la Neàpolis grega

L'origen d'Empúries va lligat a la colonització marítima de la Mediterrània occidental duta a terme pels grecs. L'establiment de la platja (Neàpolis) ja existia abans del 550 aC, i anà prenent el caràcter d'una petita ciutat, defensada de manera natural pel curs del Fluvià i del Te.
Aquesta nova Empúries és, per ara, l'única ciutat grega de l'Extrem Occident de la qual hom pot conèixer l'aspecte, puix que ha estat excavada intensament.
La ciutat fou emmurallada pels tres cantons de terra i tenia una única porta d'entrada. Al centre hi havia una petita plaça, l'àgora, i un dels barris extrems era la zona dels temples, on fou trobada l'estàtua d'Asclepi o Esculapi.
Empúries encunyà moneda des del s V aC, i a la fi del IV o principi del III aC entrà en el sistema de la dracma.
Quan Roma planejà la contraofensiva per a defensar-se de la invasió d'Anníbal, Empúries fou elegida com el lloc de desembarcament de l'exèrcit expedicionari romà enviat a la Península Ibèrica(218 aC) i serví de primera base romana, talment com després (195 aC) representà el mateix paper respecte a l'exèrcit romà comandat per Cató, que eliminà els darrers focus de resistència indígena antiromana.
La nova època dugué la instal·lació, durant la primera meitat del s II aC, d'un praesidium romà al costat de la ciutat grecoibèrica que, a la fi del segle s'havia convertit en una ciutat d'unes 20 ha, de planta regular, emmurallada i amb un gran fòrum central. Bé que Juli Cèsar hi creà una colònia, no es mantingué, car durant tota l'època romana tingué categoria de municipi amb el nom d'Emporiae, en plural indicant que comprenia els nuclis preromans, el grec i l'indígena, i el romà, nou. Durant l'imperi Romà Empúries continuà essent una ciutat destacada, però perdé el paper de primer pla que havia tingut, davant la importància de Tàrraco i d'altres ciutats romanes de Catalunya, i el seu perímetre urbà es reduí considerablement.
Fou seu episcopal a l'època visigòtica. Es despoblà després, de manera que durant els temps carolongis la capital comarcal i el nom passà a Castelló d'Empúries