Esclanyà
L'església de Sant Esteve d'Esclanyà és esmentada ja el 1280 ( Asclayano) i presenta elements romànics de diferent datació (segles XI i XII). Té dues naus amb sengles absis semicirculars; el septentrional s'aixeca sobre un basament encara més antic. En la façana que correspon a la nau de migdia s'obre una porta rectangular, amb frontó, del segle XVIII i una petita rosassa. El campanar de cadireta s'alça sobre la façana de la nau septentrional, on es tapià la porta romànica. L'interior de l'església ha sofert fa uns quants anys una mal entesa restauració i una ferma capa de pòrtland cobreix murs, voltes i alguns arcs.
El castell d'Esclanyà, anomenat popularment la torre d'Esclanyà, és esmentat el 1362 i pertanyia almenys des del 1312, amb el de Begur i el lloc de Regencós, als Cruïlles. En resta la gran torre de planta rectangular, d'època romànica; es conserven els merlets de la banda del nord i a llevant hi ha un petit matacà, mentre que a la banda de ponent hi ha un edifici adossat, del segle XVII, que probablement fou construït aprofitant altres restes del castell.
Algunes cases del nucli més antic, com Can Pagès o la casa adossada al castell, tenen ràfecs de teulada decorats amb motius dibuixats en blanc sobre el fons de la teula.