L'Esquerda

L'Esquerda és un jaciment arqueològic del municipi de les Masies de Roda (Osona). S'hi distingeixen tres fases d'ocupació:

• la primera correspon a un poblament ibèric (s III-II aC) del qual s'han trobat restes de ceràmiques del tipus campanià
• la segona correspon a l'alta edat mitjana (s IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d'una església preromànica voltada d'una necròpoli de tombes antropomorfes
• la tercera (s XII-XIII) és constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d'una plaça central, per una església romànica i a l'entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.

Es tracta d'un assentament a 462 m. d'alçada sobre el nivell del mar, que aprofita els primers espadats sobre el Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana.

Les ceràmiques trobades ran de muralla daten dels segles VIII i VII aC. Són fetes a mà, brunyides i amb decoració acanalada. Després d'aquest moment el poblat va ser abandonat.
Al segle IV aC el poblat es fortificà i es va construir una muralla de sis metres d'amplada travessada per un carrer, amb unes recambres internes. La funció d'aquestes habitacions era d'emmagatzematge, ja que s'hi han trobat restes de grans recipients per guardar gra i líquids.
A la fi del segle II aC hi ha un segon abandonament. La muralla queda destruïda, així com també part de les habitacions.
Als segles II i I aC l'Esquerda es torna a repoblar. La població se situa a un nivell més alt i es construeix la muralla externa.
A partir del segle I aC l'Esquerda s'abandona definitivament. Els romans no s'hi estableixen, i fins l'època medieval (s. VIII) no hi torna haver vestigis d'ocupació. En aquests moments, per tal d'aturar l'avenç musulmà, els francs carolingis fortifiquen la línia del Ter en punts clau: Savassona, Sant Pere de Casserres, l'Esquerda, entre d'altres.
La primera cita documentada de l'Esquerda és de l'any 826, als Annal Reials de Lluís el Piadós, quan es diu que Aissó va destruir Roda ciutat, nom antic de l'Esquerda. D'aquesta possible fortificació carolíngia no en tenim cap testimoni arqueològic, perquè els francs construïen amb fusta.
A partir del segle X tenim referències d'una primitiva església dedicada a Sant Pere, voltada d'una necròpolis de tombes excavades a la roca. Els habitatges d'aquesta època alt-medieval (s. X i XI) ja són fets de pedra.
La majoria de les restes visibles corresponen al poblat baix-medieval (s. XII i XIII), les quals envolten l'església romànica. Cap al sector N s'hi ha localitzat un espai destinat a magatzem i a producció d' aliments.

El despoblament de l'Esquerda començà cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendià diverses vegades, fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxà cap a una zona més tranquil·la i ben comunicada. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter.

Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques portades a terme per un equip d'estudiants i llicenciats en Història Medieval, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona.