Mont-rodon
Mont-rodon és un petit enclavament del municipi de Tona (Osona),
dins el terme de Taradell, al voltant de l'antic casal de Mont-rodon,
casa forta de l'antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076
i origen del llinatge Mont-rodon. Aquest llinatge conegut des del principi
del segle XII. Al principi del s. XIII va destacar un membre d'aquesta
família anomenat Guillem de Mont-rodon, que va ser mestre del Temple
a Catalunya, Aragó i Provença i tutor de Jaume I a Montsó,
dels bisbes de Girona Arnau de Mont-rodon (1335-1348) i Bertran de Mont-rodon
(1374-1384) i d'una dinastia de cavallers i eclesiàstics que ocuparen
llocs molt rellevants en la història comarcal i general del país.
Posteriorment, quan el rei va ser major d'edat, es va encarregar de les
finances de la casa reial.
El casal esdevingué cap d'una petita quadra (*) (1445) autònoma,
sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona
i que comprèn només la propietat de Mont-rodon, amb el seu
casal i la seva capella.
L'edifici fou bastit sobre les restes d'un casal del s. XII. A mitjan
del s. XV, va ser reformat, però integrant part de l'edifici romànic.
Durant les guerres remences el casal va ser saquejat pels partidaris de
Joan II. Durant el s. XVII, l'edifici va ser novament renovat. Aquest
mateix segle Carles de Mont-rodon va morir sense descendència i
el senyoriu va passar a la seva germana. L'any 1890, aquesta branca es
va extinguir i els béns van passar a d'altres famílies.
Serví de masia fins als volts del 1960 en què va quedar
deshabitat, però l'any 1981 la Generalitat en va començar
la restauració que va ser continuada pel seu propietari.L'aspecte
actual del casal és gòtic. Té planta rectangular,
gairebé quadrada, amb un pati central que contenia l'escala i sota
la teulada conserva encara els merlets originals. Les restes romàniques
es troben a la façana est. La part més destacable és
la façana de llevant, a la planta baixa del la qual hi ha obertes
sis espitlleres mentre que al primer pis hi ha una finestra geminada que
conserva el pilar central.
El casal, amb la seva estructura adossada a la roca, constitueix un magnífic
exemplar en molt bon estat, d'un edifici residencial possiblement construït
dintre del s. XII, encara dins la tradició del l'arquitectura del
segle anterior.
(*) Quadra: districte dins el terme d'un "castell termenat",
centrat en una força, torre o domus, però amb jurisdicció
separada territorialment del castell.
Davant del casal, enfilada a la muntanyeta de Mont-rodó que li
donà el nom, hi ha la capella de Santa Maria de Mont-rodon.
És una obra romànica del segle XII, molt modificada el 1693.
Guardava un sarcòfag o tomba dels Mont-rodon feta el 1338 i una
imatge gòtica de la Mare de Déu, mutilada el 1936. La capella
fou profanada el 1976.
El 1983 s'hi ha fet una restauració, juntament amb el casal.
Els Mont-rodon hi van crear una mena de petit cenobi que es va mantenir
fins al s. XV.
L'església és un edifici d'una sola nau, capçada
a llevant per un absis quadrat i cobert amb volta de canó de pedra.
La teulada és de teula àrab. La façana de ponent
és coronada per una espadanya de dues arcades.