Castell de Peralada
El nucli antic de Peralada es formà al voltant del castell
de Peralada (esmentat ja al s IX amb el nom de castell Toló),
centre de comtat de Peralada, que fou dels Rocabertí i que restà
destruït a l'incendi i la destrucció de la vila del 1285,
durant la Croada contra Catalunya de Felip l'Ardit.
Les restes d'aquest primitiu castell i de la primitiva església
parroquial de Sant Martí són a la part superior del nucli
urbà.
El convent del Roser (Sant Domènec) fou inicialment dels agustins
i el 1578 passà als dominicans (desamortitzat el 1835, esdevingué
hospital); conserva un notable claustre romànic, amb columnes aparellades
i elegants capitells.
L'església parroquial de Sant Martí, modificada modernament,
és al centre de la vila. Després del 1285 fou bastit un
segon i nou recinte de muralles, més ampli, i el nou palau dels
Rocabertí s'aixecà extramurs a mitjans del s. XIV. Ha estat
objecte de diverses reformes i ampliacions; la façana oriental
és d'estil renaixement i a la fi del s. XIX fou novament ampliat,
sota la direcció de l'arquitecte francès Grant. L'envolta
un gran jardí.
El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà
una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura,
llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits
"Biblioteca de Peralada".
Actualment el palau es comunica amb l'església gòtica del
Carme, amb un notable claustre, del convent de carmelitans (on hi ha diverses
sepultures dels Rocabertí).
Peralada tingué uns Costums propis, donats per Jofre de Rocabertí
al s XIII.
A la fi del s XVI els Rocabertí reberen de Felip III el comtat
de Peralada, època en què foren fetes les reformes renaixentistes
al palau.