Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Muga, situat a l'interior d'un marcat meandre
de la Muga, té un nucli habitat estret i allargassat, seguint la
configuració del terreny i el riu. La població fou emmurallada
i encara en resten 4 grans torres i els tres portals que hi donaven accés,
amb la qual cosa es converteix en un dels conjunts medievals més
interessants de l'Alt Empordà.
La presencia de ferro natural permeté la creació de fargues
i l'artesanat del teixit va marcar l'època de major esplendor de
la vila, al llarg del s. XVIII. La industrialització del s. XIX,
l'extinció de l'explotació del bosc i l'èxode rural
han determinat la despoblació de Sant Llorenç de la Muga
convertit ara, en un poble agrícola i ramader.
La primera notícia històrica data de l'any 972 en què
se'l relaciona amb el monestir de Sant Pere de Camprodon. El 1160 pertanyia
a Arnau de Llers i continuà formant part de les possessions d'aquesta
família fins que al 1225 Bernat de Llers vengué el castell
de Sant Llorenç, amb tots els seus edificis i pertinences, al rei
Jaume I, el qual, entre els anys 1249 i 1279, va autoritzar de celebrar-hi
mercat cada dilluns. El 1276, mitjançant permuta, l'infant Pere,
fill de Jaume I, va passar la propietat a la família vescomtal
de Rocabertí, la qual en mantingué la sobirania fins a la
fi de l'Antic Règim, tot i que els plets i disputes sovintejaren
al llarg dels s. XVI i XVII.
El 1475, els francesos ocuparen la vila. Al s. XVIII, amb la Guerra Gran,
tot el municipi va ser escenari d'accions bèl·liques, les
anomenades batalles de Sant Llorenç, degudes a l'existència
d'una fàbrica de municions, la Farga de Sant Sebastià que
va acabar destruïda.
La torre de Sant Llorenç, que data dels s. XII-XIII, s'alça
al cim d'un turó i és una torre de guaita medieval. Té
forma cilíndrica i dos pisos interiors que es comuniquen per una
escala oberta a l'interior de la paret mestra. Amb una alçada de
10 metres, s'aixeca sobre un basament natural de pedra calcària,
la porta d'entrada és rectangular i s'enlaire un metre del nivell
del sòl. Des de la torre es dominen perfectament les defenses medievals
de Sant Llorenç: la muralla i el castell. L'existència d'aquesta
torre era de gran valor estratègic donat que tant el poble com
el castell es troben al fons de la vall i per les seves dimensions era
perfectament habitable. Encara que poc coneguda és un dels exemplars
més notables de torre romànica de guaita i defensa.
Del castell de Sant Llorenç de la Muga en resta la torre
de l'Homenatge, una part de la muralla i poca cosa més. El castell
devia tenir una planta gairebé triangular, al mig del recinte s'hi
aixeca la torre que és de planta quadrada i té uns 10 m.
d'altura. A la zona nord hi ha una torre de planta semicircular que originàriament
formava part del mur interior, ara enderrocat. També es poden veure
restes dels murs, amb espitlleres i merlets, encara que força malmesos.
Totes aquestes restes presenten el tipus de construcció pròpia
dels s. XII-XIII
El pont Vell és un pont de 3 arcades, la central amb molt
més llum que les dues laterals. Alguns indicis en els murs del
pont semblen demostrar que habia estat fortificat, fins i tot podia haver
tingut una torre de defensa. Segurament fou alçat als s. XIV-XV.
El pont de Sant Antoni o pont del Grau és de dos arcs de molt diferent
amplada, segurament degut a què per aixecar el pilar central es
va aprofitar una penya que s'aixeca al llit del riu. Igual que el pont
Vell, data dels s. XIV-XV.
L'església de Sant Llorenç de la Muga no apareix
esmentada fins al s. XII encara que el nom del poble, dedicat a Sant Llorenç,
ja es coneix des del 972. És evident doncs, que al s. X ja existia.
A finals del s. XVIII, durant la Guerra Gran, l'església fou saquejada
i cremada.
En la actualitat, l'edifici presenta estructures romàniques de
diferents anys, amb nombrosos afegitons d'èpoques posteriors que
li han donat un aspecte inusual: dues naus, creuer i 3 absis de diferents
crono-logies.
El campanar és una gran i ferrenya torre quadrangular, d'uns 15
metres d'altura, de construcció romànica en la seva base,
és realçat per dos cossos sobreposats, segurament al s.
XVIII. L'interior de l'església presenta pocs elements lliures
de calç, per tant és difícil determinar la seva evolució
arquitectònica.
Als afores del poble, es troben diferents capelles i ermites. La capella
de Sant Andreu, una esglesiola molt petita que data de l'any 1605. L'ermita
de Sant Antoni de l'any 1835. L'ermita de Sant Jordi, que es troba en
un cim de la carena que limita la vall de la Muga, és dels s. XV-XVI.
En un turó més enlairat hi havia hagut l'ermita de Sant
Ponç, ara ja desapareguda i l'ermita de Sant Sebastià, ara
sota les aigües del pantà de Boadella, ja existia al s. XVII.
De la Farga Reial de Sant Sebastià en resten alguns murs,
al sud de l'ermita del mateix nom. Al s. XVIII i abans de la fundació
d'aquesta farga ja n'hi havia hagut almenys una altra, propietat del vescomte
de Rocabertí, les runes de la qual encara es poden veure vora el
riu.
La vila de Sant Llorenç, a la riba esquerra del riu, conserva
gran part de la seva muralla medieval (s. XIII-XIV), formant un recinte
de forma quasi triangular. Encara avui per entrar al nucli antic del poble
cal passar pels 2 portals que s'obrien als murs. Una altra porta donava
al camí que voreja el riu: el "carrer de la Muralla".
La majoria de les cases pertanyen als s. XVII-XVIII, malgrat que els carrers
conservin el seu traçat medieval, però encara en queda alguna
d'anterior. La muralla es pot seguir perfectament amb els seus 3 portals
i 8 torres. El "Portal de Dalt" es troba a ponent i en la base
d'una torre de planta quadrada i uns 12 m. d'altura. Seguint la muralla,
es troba una torre semicircular d'uns 10 m., una quadrada d'uns 7 m.,
una altra molt reformada i la següent malmesa per una terrassa. El
"Portal de Baix" era a la base d'una torre quadrada, poc conservada.
Del tram de llevant en resta una torre semicircular d'uns 10 m. d'altura.
Al nucli antic els carrers són molt estrets, però hi ha
3 places.
El Molí, dels s. XVII-XVIII, conserva l'emblema dels Rocabertí