Taradell
Temps enrere, Taradell era el centre administratiu del terme del castell
de Taradell, que englobava Taradell i Viladrau i, fins al segle XIV, Sta.
Eugènia de Berga i Vilalleons.
A la plaça del terme, prop de la sagrera
de Sant Genís de Taradell, tenien lloc les assemblees dels
súbdits del terme i el batlle hi administrava justícia.
Allà hi fou construïda una torre que fou incendiada en la
guerra dels Remences (1460) i entre el 1545 i el 1550 el senyor de Taradell
hi féu construir una nova fortalesa, que restà inacabada,
de la qual queda l'actual torre de la Presó o torre de Don Carles.
Les sagreres eren terrenys sagrats, posats sota la protecció eclesiàstica,
que envoltaven les esglésies consagrades. Comprenien l'església,
el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe
concedia a l'església el dia de la seva consagració. A causa
de la seva immunitat eclesiàstica i de l'excomunió contra
els qui l'envaïen o profanaven dintre aquest espai es contruïen
molts sagrers o cellers, petits graners, on guardaven les collites per
evitar el pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis,
on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d'ofici; així
s'originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella. Es parla de
les sagreres des del s X. Pel fet d'ésser totes de domini eclesiàstic,
eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre
els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit
de poblament i també ocasió de tibantors amb els senyors
feudals. És una institució molt característica de
la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en
moltes localitats i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies.
A la Selva, la Garrotxa i el Gironès els sagrers eren dits correntment
cellers, i la sagrera passà a dir-se cellera. La Sagrera de Taradell
engloba l'entorn de l'església, la plaça, la torre de Don
Carles i la capella de Santa Llúcia.
La Torre de Don Carles és de secció quadrada. El pis inferior fou destinat a presó, al pis superior s'hi accedeix per una escala que substitueix a l'original llevadissa de fusta, obra i ferro. El terrat és emmerlat. La torre i un tros de paret són els únics elements que resten d'un projecte d'envoltar la vila amb una muralla que al final es va desestimar i s'optà per ser un poble obert.
Mas El Colomer
Taradell conserva un gran nombre d'antigues masies d'història
mil·lenària: Llagostera, esmentada ja el 913; Vilacís,
el 915; el Molist, el 919; la Madriguera, el 955, i el Conier o Coniller,
el 988. Els propietaris de cinc d'aquestes masies (Vilacís, la
Vallmitjana, el Ricard, el Gurri i Bellpuig) conserven l'antic cognom
del mas. D'altres masies, com el Colomer, el Vivet o el Bolló,
han canviat de cognom, però els propietaris actuals són
descendents dels primers amos.
Totes aquestes masies i altres, com el Molist, el Pujol, Penedes, el Puig
o Gasala, són antics casals reconstruïts, gairebé tots,
als segles XVII i XVIII. Es destaquen, per llur estructura quadrada i
amb galeries, el Molist, el Colomer, Vilacís i el Bolló,
aquest darrer a tocar de Santa Eugènia de Berga. Vilacís
d'Amunt forma una caseria amb afegitons successius al casal primitiu,
reedificat per Salvi Vilacís vers el 1690. El mateix passa amb
la Vallmitjana, que té una antiga torre afegida al mas, però
que fou reformada i pintada. També cal fer un esment especial del
mas del Colomer, per la seva peculiar vinculació a la vida rural.
Des de fa un temps, dos professors duen a terme l’inventari i la
documentació de les col·leccions d’utillatges agrícoles
del mas Colomer de Taradell. Les col·leccions varen ser aplegades
durant més de 30 anys per Joan Lleopart (Taradell, 1923-1999) i
s’exposen a la masia