Tavertet
Torre de la Vall
(Tavertet)
El municipi de Tavertet es troba al sector de llevant de la comarca
d'Osona. Limita al NE i l'E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau,
a l'W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.
Des del 1070 es té notícia del domini dels senyors de Rupit
sobre el terme de Tavertet.
Després les notícies són constans. Els Tavertet,
feudataris dels senyors de Rupit s'emparentaren amb els Sau al segle XIII
i al principi del XIV, s'uniren amb els Malla a la fi del segle XIV. Dels
Malla passà als Savassona, antics castlans del castell de Rupit,
que en foren senyors jurisdiccionals des de l'any 1518, i el seu escut
presideix l'antiga casa del comú.
El sector de l'antiga parròquia i castell de Sorerols, documentats
des del 1081, formà una jurisdicció a part sota els cavallers
Sorerols i els Malla, antecessors dels Malla, senyors de Tavertet. Més
tard fou de les famílies Santvicenç i Rovira, fins que el
1587 fou comprat per Antoni Vila i de Savassona, baró de Savassona.
Les restes arqueològiques
Les grans cingleres i balmes han fet de Tavertet un hàbitat idoni
des de temps prehistòrics, com ho demostren les excavacions que
han donat a conèixer sepultures megalítiques, tombes antropomorfes
o cambres d'urnes.
Dins el terme hi ha altres restes prehistòriques i protohistòriques,
com les tombes antropomorfes de l'Avenc i de prop de Rajols, i la vella
muralla que tancava Pla Castell, amb ceràmica neolítica
i més tardana.
Un dels indrets més bonics és el puig de la Força,
penyal solitari prop de la unió del Ter amb la riera de Balà.
Al cim hi ha abundants parets, restes d'una cambra i una cisterna, totes
elles edificacions romàniques dels segles XI o XII, i ha estat
identificat amb el castell Cornil, que al segle X dominava la vall de
Sau i que decaigué des del segle XI.
Prop de Tavertet, sobre un penyal, es dreça la Torre de la Vall,
torre quadrada documentada el 1342, que es troba sobre un gran roc de
3 m que fa de sòcol, amb un mas adossat als seus peus, bastit el
1667. Fou anomenada també la Torre de la Guàrdia.
A més dels impressionants saltants d'aigua naturals hom destaca
l'avenc de la Bora Fosca, amb un llarg corredor de cent metres continuat
per galeries, amb espectaculars estalactites, interessant des del punt
de vista espeleològic i entomològic. El 1980 fou explorada
pel GIEC de Granollers i altres grups la cova del Forat del Vent, una
de les coves més llargues del món excavada en terreny de
gres. Oberta per un riu subterrani, la boca principal és al mig
del serrat del Vent, i el riu és el que dóna lloc a la font
del Gorgàs.