Ciutat ibèrica d'Ullastret
Des del 1990 és assignat al Museu d'Arqueologia de Catalunya. És un jaciment fora de sèrie dins el context ibèric de Catalunya, per l'extensió (unes 11 ha), la tècnica de la muralla, descoberta en bona part i restaurada, i per la gran proporció de ceràmica grega. Les inscripcions són en llengua i alfabet ibèric.
El poblat data des del s VI aC fins al principi del s II aC. Vers l'any 400 sofrí un gran foc, però de seguida es reféu. Subsistí, fins als primers temps romans, un santuari al cim del turó, al costat de l'església medieval de Sant Andreu (que fou la capella d'un castell als s. XII-XIII), ara habilitada com a museu del jaciment.
Uns 500 m al NE del jaciment es troba el poblat de l'Illa d'en Reixac pertanyent a la mateixa tribu, la dels indigetes.