Vilafranca de Conflent
Esmentada com a Villae Liberae i Ville Franche, fou fundada el 9 d'abril
del 1090 ó 1091 per Guillem Ramon I, comte de Cerdanya, el qual
va atorgar als pobladors de l'indret l'exempció d'impostos durant
tres anys i el dret de celebrar mercat. L'emplaçament de la població
que disposà de muralles des del principi s'havia triat per la seva
situació estratègica, a l'indret on la vall del Tet s'estreny
entre dues parets abruptes de manera que l'únic camí que
va a l'alt Conflent i la Cerdanya passa pel carrer principal de la vila.
Més tard Vilafranca va passar de ser vila comtal a ser vila reial
i continuà rebent nous privilegis: abolició dels "mals
usos", fires, drets de pastura, dret a no ser jutjats fora de Vilafranca,...
També es van construir tres ponts sobre el Tet que van ser malmesos,
junt amb els molins que hi havia, durant les inundacions del 1421. L'administració
estava a càrrec de tres cònsols elegits anualment la vigília
de Tots Sants. La vila enviava diputats a les Corts Catalanes i des del
s. XII fou capital de la vegueria de Conflent (que comprenia tot el Conflent,
la Llaguna i la sots-vegueria de Capcir) fins el seu trasllat a Prada
el 1773.
Des del primer moment la vila fou emmurallada i la nova situació
fronterera que comportà el tractat de Corbeil (1258) féu
que l'interès dels sobirans es posés en evidència
amb les noves fortificacions fetes al llarg dels s. XIII, XIV i XV.
Aviat la vila destacà per les seves activitats menestrals: els
assaonadors, blanquers, sabaters i en especial els drapers prengueren
un gran impuls. Els draps de Vilafranca s'exportaven a tot Europa. Un
altre signe de vitalitat fou la formació d'un call jueu (s. XIV-XV).
Durant la guerra de Pere III el Cerimoniós contra els reis de Mallorca,
la vila sofrí forts atacs, fou saquejada per les forces del Rei
Pere (1344-47) i patí la invasió de l'infant Jaume de Mallorca
el 1374, en l'intent de recuperar el Rosselló. Als s. XV-XVI es
reconstruiren i reforçaren les fortificacions. Amb la guerra del
Segadors, la vila fou assetjada i presa per les forces franceses (1654)
que, en virtut del tractat dels Pirineus, ja no l'abandonaren. La vila
fou escenari de l'anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent,
contra la nova dominació francesa, però el complot fou descobert
i els principals caps foren executats a Perpinyà el 1674
El domini francès marcà la decadència econòmica
de Vilafranca. La manufactura drapera entrà en decadència
i només continuaren els adobers. El 1773, la capitalitat del Conflent
passà a Prada. Durant la Guerra Gran, al 1793 les tropes espanyoles
espanyoles del general Ricardos ocuparen la vila però els francesos
la van recuperar el mateix any, tot i que hagué un efímer
retorn dels espanyols el 1815. Al llarg del s. XIX es van reforçar
les fortificacions i la guarnició militar que es va mantenir fins
el 1925.
La vila
Des dels seus inicis, a finals del s. X, la vila fou emmurallada però
les restes més antigues són escasses, ja que les diferents
guerres van provocar saqueigs, reformes i ampliacions. La part més
antiga que s'ha conservat és el portal est, a l'extrem del carrer
de Sant Joan que coincidia amb la Via Confluentana i que deixà
de fer les seves funcions l'any 1783 quan es va construir la porta de
França. És un portal d'arc de mig punt que s'integrava a
una torre de base quadrada. Aquest portal es pot datar al s. XIII, amb
modificacions del s. XV i XVI. Una segona porta, oberta també dins
una torre quadrada, tancava el carrer de Sant Joan a uns cent metres de
la porta est i servia de segona defensa si la primera queia en mans de
l'enemic. Aquest portal fou destruit a llarg del s. XIX.
Edificis destacables
La Torre de l'Hospital, quadrada i annexada a una casa particular,
constitueix l'edifici més antic de Vilafranca (s. XI), segurament
formava part d'un edifici fortificat del centre de la població.
Consta de tres pisos al damunt d'un pis baix amb volta de canó
de mig punt i té espitlleres i merlets, possiblement afegits més
tard.
L'edifici de l'Hospital es troba al costat de la torre, presenta
una façana de pedra picada i les restes d'una ronda amb merlets,
convertida més tard en galeria coberta, la qual portava a una altra
torre quadrada, del s. XIII. Si bé les finestres actuals daten
del s. XVII, les arcades del pis de baix mantenen el seu origen romànic.
La denominació d'Hospital prové de l'època de la
Revolució Francesa en què fou utilitzat com a hospital militar,
anteriorment havia estat convent dels franciscans.
Moltes cases de Vilafranca presenten façanes del s. XIII, amb aparell
de pedra picada de marbre, portals i arcades de mig punt i finestres geminades
amb columnetes i capitells.
Un altre edifici destacable és la casa de l'ajuntament,
situada a la plaça de Sant Jaume. Construïda enterament amb
pedra picada de marbre, presenta una torre quadrada, una porta amb llinda
i les sales del pis de baix són cobertes de volta de canó
de mig punt. El conjunt es pot datar al s. XIII.
L'església parroquial de Sant Jaume de Vilafranca es troba
prop de la porta de França, és esmentada en la carta de
fundació de la vila i fou declarada monument històric l'any
1862.
És un edifici compost per dues naus desiguals, una del s. XII i
l'altra del s. XIII. En aquest mateix segle les dues naus s'allargaren
en detriment de la capçalera primitiva que desaparegué,
de manera que ara, l'església presenta una forma rectangular. El
campanar també s'aixecà el s. XIII, si bé els merclets
que el coronen i les finestres d'arc apuntat són del s. XIV. La
porta principal, a la banda occidental, constitueix un dels elements romànics
més notables del conjunt, és de marbre rosa, amb doble arquivolta,
columnes amb capitells esculpits, llinda i timpà. Un altra portal,
més petit, estret i senzill, s'obra al costat est. El retaule no
té massa interès, en canvi, cal destacar un Crist jacent
i una estàtua de Sant Pere (s. XIV) de fusta policromada, diversos
canelobres de ferro forjat dels s. XIII-XIV i un gran canelobre de tres
peus dels s. XII-XIII.
El castell o Fort de Vilafranca de Conflent, anomenat Fort Liberia,
és una gran fortalesa pentagonal amb un gran baluard a cada angle
que domina la vila des d'un escarpat. Fou bastit per Vauban el 1681 i
és considerat una de les seves obres més interessants. S'adapta
al terreny en tres plans, té el recinte primitiu, però fou
modificat en temps de Napoleó III quan fou unit a la vila per una
escala subterrània de prop de 1000 graons. El camí de ronda
té balustrades de ferro forjat.
A part del castell, Vauban bastí altres fortificacions complementàries
com la cova Bastera, gran caverna natural de 200 m., que convertí
en casamata.