Dins al municipi de Cistella s'aixeca el castell de Vilarig, avui una masia.
El castell és un edifici de planta quadrangular, amb pati central, restes de l'antic fossat i notables portes i finestres. Els seus murs reforçats per un talús, el pont sobre l'antic fossat, el rest d'espitlleres i els merlets ens recorden el seu passat, encara que unes obertures renaixentistes substitueixen les antigues finestres gòtiques.
El castell, amb l'església al seu costat, domina el reduït conjunt d'edificis del poble que constitueixen una notable estructura arquitectònica que data dels s. XV-XVIII. L'església, dedicada a Sant Martí, és documentada dels del 1151, encara que la construcció actual, d'una nau amb dues capelles laterals, és en bona part dels s. XVIII-XIX, si bé conserva fragments romànics, en especial, una porta amb llinda del s. XII.
El castell, malgrat la seva funció d'habitatge agrícola, manté l'estructura original (palau fortificat gòtic del s. XIV). Al mur de migdia, al llarg dels s. XVII i XVIII, se li va afegir un cos que amaga la part inferior de l'antiga edificació. Les façanes de ponent i la nord són les que més conserven l'estil original. Al pati interior hi destaquen algunes filades d'opus spicatum, mentre que a l'interior del palau, les llindes d'algunes portes llueixen uns relleus de guix que daten de la reforma dels s. XVI i XVII. Les restes de la muralla, que segurament encerclava el castell, són encara ben visibles en quasi tot el seu contorn i conserven encara nombroses espitlleres i sageteres.
El castell-palau conserva encara algunes restes d'una antiga fortalesa alt-medieval (opus spicatum del pati), mentre la major part de les edificacions actuals són dels s. XIV-XV. Després de la reconstrucció renaixentista, el castell va adquirir una gran semblança amb el d'Orriols (encara que amb una decoració més pobra). Aquest fet segurament és degut al casament entre Anna de Vilarig i Pere Desbac, senyor d'Orriols (s. XVI).

Els llocs de Cistella i Vilarig pertanyien al comtat de Besalú i se'ls esmenta des de l'any 947 en la consagració de Sta. Maria de Finestres. L'any 1204, la família Creixell tenia drets en aquest terme, mentre que el llinatge dels Vilarig comença el s. XIII amb Ramon de Vilarig, prior de Sta. Maria d'Ullà. Al s. XIV, s'esmenten dos nous eclesiàstics: Ermengol i Gaufred, els dos, abats de Vilabertran. Galceran de Vilarig col·laborà amb Pere el Cerimoniós i Bernat de Vilarig fou conegut per la seva bel·licositat en terres valencianes (s. XV). A finals del s. XIV, els Vilarig emparentaren amb els senyors del castell de Sant Feliu de la Garriga.
Entre els s. XVI i XVII els Vilarig gaudiren de la senyoria de Palau-Savardera, Vilamaniscle, Sant Jordi Desvalls, Cistella, Llers i Ceret. A les primeries del s. XVII, els Vilarig entroncaren amb els Lanuza, comtes de Plasencia -un noble llinatge aragonès, encara que la jurisdicció pertanyia a la corona des de Martí l'Humà (1405). Al s. XVIII, Vilarig era dels Rabassa de Perellós, hereus dels Lanuza, que el posseïren fins a l'extinció del règim senyorial.