Pins i Castell de Vilopriu

 
     
 
     
  
 
  castell de Vilopriu   El poble de Vilopriu edificat a l'entorn del castell i de l'església té carrerons curts, estrets i cases dels segles XVI al XVIII formant un conjunt d'indubtable interès arquitectònic.
L'església parroquial de Sant Pere de Vilopriu és situada a l'angle NW del recinte del castell.
L'església de Villaprivo és esmentada els anys 1279 i 1280. L'edifici actual és una obra dels segles XVII i XVIII que aprofità, en part, els murs d'una ala d'aquest castell palau baix-medieval. En obres fetes en el sector del castell que és al costat de l'actual església es va descobrir un fragment de mur corbat que es pensa que podria pertànyer a una anterior església romànica. El temple és de planta rectangular; a la part superior de la façana es destaquen dues gàrgoles esculpides. La volta de creueria és de tradició gòtica; l'interior és ornat amb motllures i relleus de guix.

El castell palau de Vilopriu, que té els seus orígens al segle XII, però fou bàsicament modificat a la baixa edat mitjana, al segle XV, domina encara el conjunt del poble. És de planta rectangular amb alts murs espitllerats i atalussats que resten dempeus en bona part, sobretot als costats de migdia i de llevant. A la façana principal —a migdia— s'obren dues finestres coronelles gòtiques, geminades. Les sales interiors, però, romanen del tot enderrocades, mentre que les estructures interiors es mantenen —alterades però recuperables—, a l'E i al SE, on hi ha una enorme torre angular de planta rectangular. Aquest sector, que s'ha restaurat i consolidat, havia servit també d'escola i s'hi han fet treballs d'excavació.

Pins
El poblet de Pins és format per un reduït agrupament de masies, amb elements dels segles XV-XVIII, emplaçats en una clariana de la zona de pinedes, 1,8 km al NW de Vilopriu i a l'esquerra de la riera de Pins. La capella de Sant Bartomeu de Pins, sufragània de la parròquia de Gaüses, és d'una nau, amb la capçalera poligonal, excepcionalment a l'extrem oest. Té una senzill campanar d'espadanya i és coberta amb volta de llunetes (segle XVIII). Entre les masies del conjunt de Pins cal esmentar Can Ferrer Pagès (o Can Ribot), en la qual queden integrats els elements subsistents d'una torre de defensa medieval, quadrangular, espitllerada. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt i el ràfec de la teulada presenta decoració popular. A la masoveria annexa és notable el gran portal adovellat i el passadís sobre el camí que uneix dos cossos de l'edifici. Can Muní és una gran casa pairal dels segles XVII-XVIII amb terrassa adossada a la façana i àmplies sales de planta noble, amb voltes de llunetes decorades. Cal Menut és una petita masoveria del segle XVIII situada al NE del poble. El Menut de Pins, personatge de trista memòria a la contrada, fou el principal col·laborador del Rellotger de Creixell, cap d'una banda de malfactors de la darreria del segle XIX, autors d'una quantitat considerable d'assassinats i robatoris a les terres que limiten l'Empordà amb la subcomarca de Banyoles i la Garrotxa. El Menut fou executat públicament, junt amb el seu capitost, sembla que a l'areny de l'Onyar de Girona el 1880. Una altra masia relacionada amb la història sinistra del Rellotger i el Menut és Can Vinardell de Malpàs, avui en ruïnes, on hom diu que es reunien els bandolers, en un paratge desert del lloc veí de Valldavià.

 
       
     
tornar a: "índex" / tornar a: "els castells"