Aiguaviva

El Temple

Aiguaviva ja va ser habitada en època romana com ho demostren les restes d'una torre sepulcral romana, construïda amb pedra i morter.

Prop del límit amb Vilablareix hi ha l'antiga casa dels templers anomenada, a causa de la capella adjunta, el Temple de Santa Magdalena, edificació del segle XVI feta sobre una altra del segle XIII, amb escuts medievals a la façana.
El domini dels templers a Aiguaviva fou iniciat el 1190 i prengué categoria de comanda d'Aiguaviva el 1209. Quan el 1317 es va suprimir l'orde dels templers totes les seves possessions passaren als hospitalers, que en tingueren cura fins el 1804.
Per un document de la darreria del segle XVIII sabem que la comanda d'Aiguaviva era formada per unes altres quatre comandes: la del temple d'Aiguaviva, la del temple de la vila de Castelló d'Empúries, la d'Avinyonet i la de Sant Llorenç de les Arenes. Les seves rendes provenien, en la seva majoria, de censos per domini directe. Des d'Aiguaviva s'administraven els béns dels templers al Gironès.
L'any 1305 n'era comanador Guerau de Regàs, durant els anys 1348-61 ho va ser Ramon de Vilademany i el 1610 el comanador era Felip d'Oms, que també ho era d'Avinyonet. Posteriorment, el 1780 el comanador només tenia jurisdicció de les cases i terres que posseïa a Aiguaviva, mentre que antigament havia tingut la jurisdicció civil i criminal dels pobles d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls. Els templers de la comanda d'Aiguaviva havien posseït, també, béns a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat, concretament un molí que comprà Berenguer d'Arboç a Berenguer de Salt.

La guerra del Francès va comportar greus danys a Aiguaviva. Pel maig del 1809 van cremar el poble i assaltaren la majoria de masies de la rodalia.